Convergència de les Cultures
Actualització, juny 2012
Antecedents
La Convergència de les Cultures (1) és un organisme que forma part del Moviment Humanista.
Aquest sorgeix el 4 de maig de 1969, amb una exposició pública del seu fundador, Silo, coneguda com “La Curació del Sofriment”, en un paratge de la Serralada dels Andes anomenat Punta de Vacas, prop de la frontera entre Argentina i Xile.
El Moviment Humanista es basa en el corrent de pensament conegut com Nou Humanisme o Humanisme Universalista. Aquest es troba exposat en l’obra de Silo i en la dels diversos autors que s’hi van inspirar.
Aquest pensament, que implica també un sentiment i una forma de viure, es plasma en múltiples camps del quefer humà i dóna origen a diversos organismes i fronts d’acció. Tots ells s’apliquen en els seus camps específics d’activitat amb un objectiu comú: humanitzar la Terra. També tenen en comú la metodologia de la NoViolència Activa i la proposta de canvi personal en funció de la transformació social.
Altres organismes sorgits del mateix Moviment Humanista són el Partit Humanista, La Comunitat per al Desenvolupament Humà, Món sense guerres i sense violència, i el Centre Mundial d’Estudis Humanistes.
L’Humanisme Universalista
“L’Humanisme Universalista, també anomenat Nou Humanisme, es caracteritza per destacar l’actitud humanista. Aquesta actitud no és una filosofia sinó una perspectiva, una sensibilitat i una manera de viure la relació amb els altres éssers humans. L’humanisme universalista sosté que en totes les cultures, en el seu millor moment de creativitat, l’actitud humanista impregna l’ambient social. Així, es repudia la discriminació, les guerres i, en general, la violència. La llibertat d’idees i creences pren fort impuls, fet que incentiva, alhora, la investigació i la creativitat en la ciència, l’art i altres expressions socials. En tot cas, l’humanisme universalista proposa un diàleg no abstracte ni institucional entre cultures, sinó l’acord en punts bàsics i la mútua col·laboració entre representants de distintes cultures, basant-se en moments humanistes simètrics”.
En la societat actual la convivència entre diferents cultures és un fet quotidià. Però el que és extraordinari d’aquest moment històric és que es tracta d’un moment de mundialització, en el qual totes les cultures s’apropen i s’influencien mútuament, com mai abans havia succeït.
És important distingir entre aquest procés de mundialització creixent i la globalització. La tan esmentada globalització no és altra cosa que el tradicional comportament que han impulsat els centres imperials. Tal com ha succeït reiteradament en la història, aquests imperis s’instal·len, es desenvolupen i fan girar al seu voltant altres pobles tot tractant d’imposar la seva llengua, els seus costums, la seva vestimenta, la seva alimentació i tots els seus codis. Finalment aquestes estructures imperialistes acaben generant violència i caos, producte del seu ingenu atropellament i de la confrontació cultural.
Avui és necessària la formació d’àmbits on es rescatin les idees, les creences i les actituds humanistes de cada cultura que, més enllà de tota diferència, es troben en el cor dels diferents pobles i individus.
Objectius
En termes generals la Convergència de les Cultures es proposa facilitar i estimular el diàleg entre les cultures, lluitar contra la discriminació i la violència i portar la seva proposta a totes les latituds.
En particular:
a) Promoure la relació entre les diferents cultures
Mitjançant l’organització de trobades i àmbits d’intercanvi entre les persones de diferents cultures. No sols amb la intenció de donar a conèixer les pròpies cultures, les seves inquietuds i aspiracions, sinó també a fi que aquest intercanvi permeti un veritable diàleg orientat a la recerca de punts comuns presents en el cor dels diferents pobles i individus.
b) Denunciar i lluitar contra tota forma de discriminació manifesta o larvada
A través de campanyes de diferents tipus que permetin la vigència plena dels drets humans. Per la lliure circulació dels éssers humans en el planeta i per la possibilitat de que cadascú pugui escollir el lloc i les condicions en què vol viure. Per millorar el present i construir un futur comú.
c) Difondre les seves idees i activitats
Prenent contacte amb totes les cultures en els diferents països, amb la intenció de difondre i crear nuclis de persones i organitzacions al voltant de l’estudi i les activitats de la Convergència de les Cultures.
Línies organitzatives
Aquest material resumeix els principals aspectes organitzatius de l’organisme:
1. Aspectes generals
2. La coordinació de base i la coordinació nacional
3. La coordinació mundial
4. Els “equips de Convergència de les Cultures” (grups de base)
5. Funcions conjuntes
6. Participació
7. Els materials oficials i els materials recomanats
8. Economia
9. Aspectes institucionals
1. Aspectes generals
Aquestes línies tenen per objectiu definir un nou model d’organització i funcionament comú en els seus aspectes més generals.
Convergència de les Cultures és una organització de caràcter mundial; en aquest sentit els seus membres, independentment del lloc on actuen, se senten part d’una mateixa acció mundial humanitzadora que s’expressa de manera diversa però convergent. Per tant és fonamental la homogeneïtat de continguts ideològics en totes les seves manifestacions.
Les seves formes de participació són obertes i flexibles. Es tracta d’una organització de base humana en la qual cada persona es fa responsable d’allò que impulsa i construeix.
Les estructures bàsiques de Convergència de les Cultures són els “equips de base” que desenvolupen les seves activitats en barris, escoles, universitats, llocs de treball, per Internet, etcètera.
2. La coordinació de base i la coordinació nacional.
Aquests equips inicials de C.C. són coordinats en un primer moment per aquella persona que ha promogut la seva posada en marxa i que els desenvolupa seguint els objectius plantejats en els documents i materials oficials de la Convergència de les Cultures. Aquests “equips inicials o promotors” es constitueixen en “equips de la Convergència de les Cultures” quan aconsegueixen un mínim desenvolupament (al voltant de 10 participants) i permanència (reunions periòdiques). Es realitzarà anualment una elecció en la qual participen tots els membres plens de l’equip, per tal de confirmar o reemplaçar aquest coordinador inicial.
D’acord amb el grau de desenvolupament d’aquests “equips de base de la C.C.”, es van presentant necessitats de coordinació amb altres equips de la C.C. que actuen en un mateix país. Quan s’arriba a un nombre de 10 equips de base, els coordinadors d’aquests equips formen un “equip promotor” que convoca eleccions per escollir el primer equip nacional. Les persones que integraran aquests equips nacionals seran elegides per votació directa dels membres plens de l’organisme en el país, cada dos anys.
Aquest equip nacional té per funció coordinar accions conjuntes (campanyes, fòrums, trobades, respostes a situacions de conflicte, etc.), portar les qüestions administratives i legals, coordinar les relacions amb la premsa i amb altres organitzacions, cridar a eleccions per a la seva renovació cada dos anys i altres funcions que es vegin convenients.
Aquestes funcions estan exclusivament al servei del conjunt, responen a un mandat amb directrius precises i poden ser reelegides.
Atès que la convergència de les cultures és el tema central de l’organisme, es reservarà un contingent de funcions en l’equip nacional perquè membres plens de distintes cultures puguin assumir-les, independentment del resultat de les eleccions.
3. La coordinació mundial.
La coordinació mundial és responsabilitat d’un Equip Mundial elegit cada dos anys per votació directa dels membres plens de l’organisme en tot el món.
L’equip mundial té la responsabilitat de la coordinació de la C.C. a nivell mundial. Podrà proposar accions coordinades de diferent amplitud i abast.
Atès que la convergència de les cultures és el tema central de l’organisme, es reservarà un contingent de funcions en l’equip mundial perquè membres de distintes cultures que estiguin actius en l’organisme puguin assumir-les, independentment del resultat de les eleccions.
En cas de decisions importants, que afectin el posicionament i desenvolupament del conjunt, es realitzarà una consulta general que garanteixi la participació de tots els socis de l’Organisme. Si es considera necessari, podrà apel·lar-se a una votació mundial i directa sobre el tema.
4. Els “Equips de la Convergència de les Cultures” (grups de base)
Aquests equips es reuneixen periòdicament al voltant dels materials de Convergència de les Cultures amb l’objectiu d’esclarir-se sobre els aspectes ideològics i sobre els objectius de l’organisme, promoure relacions entre les diferents cultures, denunciar i lluitar contra tota forma de discriminació manifesta o larvada i difondre les idees i activitats de la C.C. A més, disposen de les trobades i retirs d’estudi i pràctiques del Moviment Humanista, de manera que els que així ho desitgin puguin realitzar-los.
Existeixen també Equips de la C.C. que desenvolupen les seves activitats de manera virtual, aprofitant l’ús de les noves tecnologies.
Des de la seva formació, els Equips de la C.C. impulsen la posada en marxa de tres mecanismes o funcions bàsiques per al seu creixement:
-
creixement: orienta la seva acció cap a altres persones, cap a altres xarxes i organitzacions amb l’objectiu de donar a conèixer els seus plantejaments, propostes i eines.
-
comunicació: manté una fluida comunicació i intercanvi amb altres equips de C.C. i amb altres organitzacions afins als seus objectius.
-
formació: atén a la progressiva formació dels seus membres i posa a la seva disposició les eines per al seu desenvolupament personal, cultural i social. Aquests estudis i pràctiques es troben en els seus materials oficials.
Aquests equips de la Convergència de les Cultures generen vincles amb altres grups i organitzacions del seu medi, però per cap motiu estableixen una relació orgànica amb cap d’ells.
5. Funcions conjuntes
Els equips de base podran, si ho consideren necessari, definir algunes funcions que facilitin la acció conjunta, com són:
-
Funció de portaveu: responsable de representar la Convergència de les Cultures en activitats institucionals, davant la premsa i en tota activitat o situació on es necessiti exposar els punts de vista d’aquest organisme.
-
Funcions de relacions amb altres organitzacions.
-
Funcions legals i jurídiques.
-
Funcions de premsa i difusió.
-
Altres funcions ad-hoc.
Aquestes funcions són elegides per votació i tenen una durada d’1 any. Aquestes funcions són exclusivament de servei al conjunt, responen a un mandat amb directrius precises i poden ser reelegides.
6. Participació
La participació està oberta a tothom, sense cap discriminació. Qualsevol persona que coincideixi amb els objectius bàsics de la Convergència de les Cultures pot integrar-se en l’organització i sumar-se com a membre ple o adherent i així col·laborar amb les activitats planificades, participar de les reunions de formació i capacitació, i promoure noves accions.
Membres plens: participen en les reunions, impulsen el creixement, es capaciten en base als materials proposats i contribueixen al sosteniment de l’organisme amb la seva aportació anual. Són els responsables d’elegir per vot directe el coordinador del seu equip de base i a les funcions dels equips nacionals i mundials. Impulsen el desenvolupament i la formació de nous equips sense limitació geogràfica.
Adherents: reben informació, participen de les activitats i col·laboren amb el seu desenvolupament.
Qualsevol grup, organització o agrupació que, sense perdre la seva pròpia identitat, manifesta la seva adhesió als principis que inspiren la C.C., podrà sol·licitar la seva inclusió com “adherent” de la C.C. i mantenir-hi relacions de mútua col·laboració.
7. Els materials oficials i els materials recomanats
La Convergència de les Cultures compta amb materials oficials i materials recomanats:
Materials oficials:
Materials recomanats:
-
Document del Moviment Humanista
-
Auto-alliberament, Luis A. Ammann. (Ed. 1980, actualitzat el 2004.)
-
Obres Completes, Silo, Vol. I i II.
-
Apunts de psicologia, Silo.
Existeixen també nombroses aportacions que van fent els membres de la Convergència de les Cultures en el desenvolupament dels seus punts de vista i en la seva aplicació a camps específics que van ampliant la bibliografia recomanada.
8. Economia
La C.C. se sosté amb l’aportació anual dels seus membres plens.
Aquesta quota es fixa en base al sou mig de cada país i es recol·lecta una vegada per any en la mateixa data per a tots els membres plens de l’organisme.
Es podran també organitzar col·lectes ocasionals en base a les necessitats que sorgeixin en les quals participaran de forma voluntària els membres plens i els adherents de l’organisme. Les sumes d’aquesta col·lecta mai no podran superar la suma de l’aportació anual.
Coherentment amb una organització de base humana, els fons per al seu sosteniment provenen dels seus membres i del seu creixement.
9. Aspectes institucionals
D’acord al grau de desenvolupament i creixement de la C.C en cada país, i amb la finalitat de facilitar el desenvolupament dels objectius en la seva relació amb el seu medi, els Equips tendeixen a obtenir la seva legalització com “associació civil sense afany de lucre” (o figura similar segons la normativa de cada país).
Els estatuts o cartes organitzatives d’aquestes “associacions sense afanys de lucre” reflectiran en la pràctica una orgànica i principis idèntics als plantejats en els materials d’organització oficials a nivell mundial.
A nivell mundial, Convergència de les Cultures s’organitza com una “Federació Mundial” que agrupa tots els Equips de la C.C. del món.
“Convergència de les Cultures” Federació Mundial d’Equips de la C.C.
1) Anteriorment (1995 -2009) coneguda com a “Centre de les Cultures”, creada pel Moviment Humanista el 1995.
|