Món sense Guerres
i sense Violència (MSG)

---

Document aprovat: Agost 2011

Antecedents

Món sense Guerres i sense Violència (MSG) sorgeix el 1994 i fou presentat per primera vegada a nivell internacional el 1995 en la Trobada Oberta de l’Humanisme que es realitzà a Xile (Universitat de Santiago).

MSG es troba actiu en prop de 40 païses. Realitza activitats en la base social i també promou campanyes internacionals com el “2000 sense guerres”, “Educació per a la No-Violència”, la “Marxa mundial per la Pau i la No-violència” i el “Fòrum per a la pau i la No-Violència”.

MSG és un organisme que forma part del Moviment Humanista. Aquest va sorgir el 4 de maig de 1969, amb una exposició pública del seu fundador, Silo, coneguda com “La Curació del Sofriment”, en un paratge de la Serralada dels Andes anomenat Punta de Vacas, prop de la frontera entre Argentina i Xile.

El Moviment Humanista es basa en el corrent de pensament conegut com Nou Humanisme o Humanisme Universalista. Aquest es troba exposat en l’obra de Silo i en la de diversos autors que s’hi van inspirar.

Aquest pensament, que implica també un sentiment i una forma de viure, es plasma en múltiples camps del quefer humà i dóna origen a diversos organismes i fronts d’acció. Tots ells abocats als seus camps específics d’activitat amb un objectiu comú: humanitzar la Terra, contribuint així a augmentar la llibertat i la felicitat dels éssers humans. Així mateix tenen en comú la metodologia de la No Violència Activa i la proposta del canvi personal en funció de la transformació social.

Altres organismes sorgits del mateix Moviment Humanista són el Partit Humanista Internacional, La Comunitat per al Desenvolupament Humà, la Convergència de Cultures i el Centre Mundial d’Estudis Humanistes.

Idees bàsiques: Per què és necesari un Món Sense Guerres i Sense Violència.

La història universal ha registrat més de 2500 guerres en què han perdut la vida milions d’éssers humans. Les guerres es realitzen per redistribuir, mitjançant la violència armada, els béns socials, arrabassant-los a uns i lliurant-los a d’altres. (1)

Aquest interès s’encobreix avui amb motius religiosos, geopolítics, de “defensa” dels drets humans, etc. Al mateix temps, el progrés tecnològic va produint armes més devastadores que apunten més i més a la població civil i ho justifiquen com “dany colateral”.

En la societat contemporània existeixen forces socials poderoses interessades en les guerres, tals com el complex militar-industrial, agrupacions racistes, nacionalistes radicals i fonamentalistes, grups mafiosos, etc. La venda d’armes és un dels negocis més lucratius que realitzen molts països, principalment els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU. Tot ha entrat en crisi, menys el comerç d’armes que any rere any creix permanentment.

Malgrat tots els intents de diversos organisme internacionals (l’ONU, entre ells), es continua justificant la guerra i la violència com part de la suposada “natura humana”. MSG té la visió humanista de l’ésser humà com ésser històric la forma d’acció social del qual canvia la seva pròpia naturalesa. (2)

No sols les guerres i la violència han acompanyat la humanitat en el seu desenvolupament històric; hem vist gairebé a cada època i en molts punts geogràfics, l’aparició d’una actitud ètica, solidària, compassiva, revolucionària i humanitzadora.

Objectius

Món sense Guerres i sense Violència és un moviment social, l’objectiu del qual és la creació d’una consciència mundial no violenta.

Aquesta nova consciència serà el pas necessari cap a un món lliure de violència, no sols en la seva expressió més cruel, les guerres i la violència física, sinó també lliure de la violència econòmica, racial, religiosa, sexual, psicològica i moral.

Treballa especialment pel cessament de les guerres i els conflictes armats a tot el món. Lluita per l’eliminació completa de les armes nuclears, pel desarmament proporcional i progressiu de les armes convencionals, per la retirada de tropes invasores dels territoris ocupats, per la renúncia per part dels governs a utilitzar la guerra como a mitjà per resoldre conflictes mitjançant reformes constitucionals que prohibeixin explícitament l’ús de la guerra i per una redefinició del rol de les Forces Armades d’avui, establint com a funció primordial la prevenció de les guerres. Per avançar en aquest darrer punt és necessari anar limitant l’ús de les Forces Armades, democratitzar el seu funcionament i las seves relacions amb la societat civil, i posar-les sota el control públic.

Eliminar les guerres representarà sortir definitivament de la prehistòria humana i donar un pas de gegant en el camí evolutiu de la nostra espècie. Un “món sense guerres" és una proposta que mira al futur i aspira a concretar-se en cada racó del planeta a fi que el diàleg vagi substituint la violència.

La gran majoria dels éssers humans no volen les guerres ni la violència, però al mateix temps no creuen que sigui possible eliminar-les. MSG entén per tant que, a més de realitzar accions socials, s’ha de treballar revisant les creences sobre aquesta suposada realitat immodificable.

Diàleg, acció i cooperació

L’aspiració central de MSG és unir el moviment antibèl·lic, connectar les branques del pacifisme i de la no-violència disperses geogràficament i també donar el seu punt de vista sobre temes aparentment no relacionats a fi d’anar avançant en una comprensió global de les guerres i la violència. (3)

La discriminació, la pobresa, el racisme i altres formes de violència, amb les seves conseqüents desesperança i frustració personal i social, són l’origen d’una violència de més gran abast que té la seva màxima expressió en les armes de destrucció màssiva.

Per això també cal el diàleg, la cooperació i la coordinació d’accions no violentes de gran impacte entre totes aquelles persones i institucions interessades en un món millor per a tots els éssers humans.

Tot el que passa a qualsevol part del món afecta a tot el món. En aquest context social, es fa impossible actuiar aïlladament. Avui per crear consciència és necessari portar les nostres accions tan lluny com ens sigui possible, actuant segurament en l’àmbit local, però amb la mirada posada en el progrés de tota la societat. (4)

En síntesis,actuar en la base social (comuna, municipi, etc.), sempre amb la mirada posada en la cosa mundial. (5)

Violència i No Violència Activa

L’existència humana és oberta al món i hi opera intencionalment. Ella pot nihilitzar el món (i, per tant el cos, la naturalesa i/o la societat) o humanitzar-lo. És des d’aquesta llibertat, des d’on l’ésser humà escull acceptar o negar les condicions socials en què neix, es desenvolupa i mor.

Totes les formes de violència es manifesten com a negació de la intencionalitat d’un altre ésser humà (i per cert, de la seva llibertat), com a acció de submergir l’ésser humà, o els conjunts humans, en el món de la naturalesa. És aquesta objectivació la que permet privar a altres del seu dret a la llibertat, a la felicitat i, per últim, a la vida. És també aquesta llibertat la que permet a una minoria apropiar-se del tot social amb violenta concentració de riquesa i recursos.

Així s’ha organitzat un sistema socioeconòmic, de relacions interpersonals i pautes existencials, el signe particular del qual és la violència, a la que considerem normal la major part del temps, encara que el dolor i el sofriment, personal i social, delaten la necessitat de transformar aquest sistema.

La no violència apareix ja en edats molt primerenques en gairebé totes les cultures i religions en els seus moments més humanistes, amb diferents expressions de la Regla d’Or, fins a concretar-se en el Principi d’Acció Vàlida “Quan tractes als altres com vols que et tractin, t’alliberes” (6)

Llavors, emergint d’aquestes experiències, es desenvolupa la no violència com a metodologia d’acció. La denúncia, la desobediència, el buit, la vaga, la protesta, la mobilitcaió al carrer, el boicot personal i social, i fonamentalment les accions coordinades i simultànies en diferents punts són les principals eines de la no-violència actual.

Des dels moviments antiesclavistes i de descolonització, fins als moviments pels drets civils de les minories racials, els treballadors i les dones, passant per l’oposició a règims totalitaris i l’armamentisme, sobre tot nuclear, la no violència activa es presenta com l’única metodologia d’acció que és coherent amb els seus objectius. El Nou Humanisme l’aplica ja des del seu inici, no a un conflicte en particular sinó a la creació d’un sistema global, un canvi de signe integral per al món en què vivim.

Fins que l’ésser humà no construeixi plenament una societat humana, és a dir, una societat en què el poder estigui en el tot social i no en una part d’ell (sometent i objectivant el conjunt), la violència serà el signe sota el qual es realitzi tota activitat social. Per això, en parlar de violència s’ha de mencionar el món instituït, i si a aquest món s’oposa una lluita no violenta, s’ha de destacar en primer lloc que una actitud no violenta és tal perquè no tolera la violència. De manera que no ve al cas justificar un determinat tipus de lluita sinó definir les condicions de violència que imposa aquest sistema inhumà.

Per finalitzar podem citar les primeres paraules del “Document Humanista” del 1993:

“Els humanistes són dones i homes d’aquest segle, d’aquesta època. Reconeixen els antecedents de l’humanisme històric i s’inspiren en les aportacions de les diferents cultures, no només d’aquelles que en aquest moment ocupen un lloc central. Són, a més, homes i dones que deixen enrere aquest segle i aquest mil·leni i es projecten a un nou món.

Els humanistes senten que la seva història és molt llarga i que el seu futur és encara més estès. Pensen en l’avenir i lluiten per superar la crisi general del present. Són optimistes, creuen en la llibertat i en el progrés social.

Els humanistes són internacionalistes, aspiren a una nació humana universal. Comprenen globalment el món en què viuen i actuen en el seu medi immediat. No desitgen un món uniforme sinó múltiple: múltiple en les ètnies, llengües i costums, múltiple en les localitats, les regions i les autonomies, múltiple en les idees i les aspiracions, múltiple en les creences, l’ateisme i la religiositat, múltiple en el treball, múltiple en la creativitat.

Els humanistes no volen amos, no volen dirigents ni caps, ni se senten representants ni caps de ningú. Els humanistes no volen un Estat centralitzat ni un Paraestat que el reemplaci. Els humanistes no volen exèrcits policials, ni bandes armades que els substitueixin.

Però, entre les aspiracions humanistes i les realitats del món d’avui, s’ha aixecat un mur.

Ha arribat doncs, l’hora d’enderrocar-lo.

Per fer-ho és necessària la unió de tots els humanistes del món.”

Materials Oficials

• Document Humanista, Silo, 1992.

• Manual de formació personal per a membres del Moviment Humanista. Centre de Estudis Parque Punta de Vacas, 2009.

• Obres Completes, Vol. I y II, Silo, Plaza y Valdés, 2002.

• Desarmament i Reconciliació, per un món sense guerres, Rafael de la Rubia. Ed. Tabla Rasa. Madrid. 2007

• Autoalliberament, Luis A. Ammann. (Ed. 1980, actualizat el 2004.)

Linies organitzatives

1. Enquadrament

 Els lineaments que ens posem tenen per objectiu definir un model organitzatiu que canalitzi l’ impuls de milions de persones que rebutgem les guerres i la violència en totes les àrees del quefer humà.

Es tracta doncs d’una organització mundial, humanista, oberta i participativa, on tots els seus membres són part plena i activa en la superació de la violència, la fi de les guerres, les invasions militares i l’ eliminació dels armaments, tant nuclears com convencionals.

És una organització on cada participant és responsable del que realitza i construeix, però principalment és on tots els membres col·laboren i impulsen la construcció d’una realitat major per a tota la humanitat.

Des d’aquest punt de vista és una organització que treballa des de la base i s’organitza en diferents nivells, amb la intenció que aquests nivells siguin un punt de coordinació d’accions comunes. L’estructura bàsica de Món sense Guerres són els “equips de base” que desenvolupen les seves activitats a barris, escoles, universitats, llocs de treball, per Internet, etcètera.

2. Membres i participació

 La participació és oberta a totes les persones sense cap mena discriminació. Qualsevol persona que coincideixi amb els objectius bàsics de Món sense Guerres podrà integrar-se a l’organització, formant-ne part com a membre actiu o adherent i així col·laborar amb les activitats planificades, participar en les reunions de formació, capacitació i promoure noves accions.

Membres plens: participen a les reunions, impulsen el seu propi creixement formant-se en base als treballs personals que promou MSG. Els membres plens són els que tenen dret a vot en els diferents nivells i a les convocatòries de vot, així com a presentar-se en les eleccions a diferents nivells.

Impulsen també el desenvolupament i la formació de nous Equips de Base sense límits geogràfics. Els membres plens són els que sostenen econòmicament MSG.

Membres actius: participen a les reunions, impulsen el seu propi creixement formant-se en base als treballs personals que promou MSG. Els membres actius tenen dret a vot en els temes consultius, no en els orgànics.

Membres adherents: reben informació, participen en les activitats i col·laboren en el seu desenvolupament.

Qualsevol front d’acció, grup, organització o agrupació podrà sol·licitar la seva inclusió com “adherent” a MSG. (7)

3. Organització bàsica

 Quan un grup de persones es posa d’acord per impulsar activitats de MSG, es reuneix periòdicament i profunditza en la pràctica i estudi de la no violència en el camp personal i social, estem en presència d’una primera organització de base que anomenem “grup promotor de MSG” (GP).

Aquest grup no solament promou les activitats que li són pròpies, sinó que també promou entre els seus membres relacions i conductes basades en la Regla d’Or: “Tracta als altres com vols ser tractat”.

Aquests grups promotors de MSG són coordinats en un primer moment per aquella persona que ha promogut la seva posada en marxa i que els desenvolupa tot seguint els objectius plantejats en els documents i materials oficials de Món sense Guerres.

Quan aquests “grups promotors de MSG” assoleixen un mínim desenvolupament (aproximadament 10 membres actius i plens), aconsegueixen permanència en les seves reunions, i trien per votació directa un dels seus membres perquè compleixi amb les funcions de coordinació de l’equip, queden constituïts com un Equip de base de MSG.

Els equips de base de MSG poden generar vincles amb altres grups i organitzacions del seu medi (intercanvi, accions conjuntes i col·laboració), però sense establir-ne una relació orgànica.

Des de la seva formació, els equips o grups de base de MSG, impulsen la posada en marxa de tres mecanismes o funcions bàsiques:

• creixement: orienta la seva acció envers altres persones, cap a altres xarxes i organitzacions amb l’objectiu de donar a conèixer els seus plantejaments, propostes i eines.

• comunicació: manté una comunicació fluïda i un intercanvi amb altres equips de base i amb altres organitzacions afins als seus objectius.

• formació: atén a la progressiva formació dels seus membres oferint-los les eines per a la superació de la violència interna i externa. Aquests estudis i pràctiques es troben desenvolupats en els materials oficials.

4. Coordinació a diversos nivells (nacional, mundial)

 La coordinació mundial és responsabilitat de l’ “Equip de Coordinació Mundial de MSG” (ECM), integrat per 12 membres, escollits per votació directa dels membres plens de Món sense Guerres de tot el món, cada dos anys.

La conformació del ECM té en compte la representació de les minories ètniques, culturals i regionals.

El ECM té responsabilitats de coordinació general mundial i podrà proposar accions conjuntes de diferent amplitud i abast.

Les tasques de l’Equip de Coordinació Mundial són:

• Coordinació d’accions conjuntes

• Informació mundial als Grups de base (Butlletí mundial)

• Web oficial (pàgina Web mundial oficial en diferents idiomes en què es trobaran els materials oficials, i tota la informació mundial necessària)

• Comunicats mundials oficials

• Relacions amb altres organitzacions a nivell mundial

• Admissió d’organitzacions i/o Fronts que actuïn a nivell regional o mundial i desitgin incorporar-se com “adherents” de MSG.

Qualsevol proposta o acció que inclogui la modificació dels materials oficials o dels aspectes organitzatius importants de MSG, haurà de ser sotmesa a la votació directa de tots els seus membres plens.

La coordinació nacional és responsabilitat de l’“Equip de Coordinació Nacional de MSG” (ECN), integrada per 12 membres, elegits per votació directa dels membres plens de Món sense Guerres de tot el país, cada dos anys. Duu a terme les mateixes funcions de l’ECM en el nivell que li és propi.

Sintetitzant, els ECN i l’ECM són òrgans permanents de coordinació, que s’escullen pel vot directe dels membres plens.

Altres nivells de coordinació són transitoris i responen a necessitats conjunturals. Aquests es formaran quan les necessitats ho requereixin (accions conjuntes, fòrums, campanyes, etc.), però no tindran caràcter permanent, como sí el tenen els ECN i l’ ECM.

5. Funcions conjuntes

 Els Equips de Base de MSG, així com els Equips de Coordinació de país i mundial podran, si ho consideren necessari, definir algunes funcions que facilitin l’acció conjunta, com són:

• Funció del portaveu: responsable de representar a Món sense Guerres en activitats institucionals, davant la premsa i en tota activitat o situació on es necessiti exposar els punts de vista de Món sense Guerres.

• Funcions de relacions amb altres organitzacions.

• Funcions legals i jurídiques.

• Funcions de premsa i difusió.

• Altres funcions ad-hoc.

Aquestes funcions són escollides per votació directa dels membres plens dels respectius equips (de base, de coordinació de país i el mundial), i tenen una durada d’ 1 any en el cas dels equips de base, i de 2 anys en els equips de coordinació de país i en el mundial.

Aquestes funcions són de servei al conjunt segons les necessitats expressades pels membres plens. A més, poden ser reelegides.

6. Economies

Món sense Guerres s’autofinança amb l’aportació voluntària dels seus membres. Es realitza una col·lecta anual pel sosteniment de les activitats conjuntes amb la participació de tots els membres plens del món.

La quantitat de les col·lectes és definida pels “equips de coordinació de país” prenent com a base un percentatge del sou mitjà del país en qüestió.

La col·lecta es distribueix de manera proporcional entre els equips de base, equips de coordinació de país i l’equip de coordinació mundial segons proporció definida per l’Equip de Coordinació Mundial.

També es podran organitzar col·lectes ocasionals en base a les necessitats que sorgeixin en les quals participaran de forma voluntària els membres plens, actius i adherents.

Les quantitats d’aquestes col·lectes ocasionals mai podran superar la quantitat de la col·lecta anual.

Coherentment amb una organització de base humana, els fons per al seu sosteniment provenen de les aportacions dels seus membres.

7. Aspectes Institucionals

Món Sense Guerres es constitueix a nivell mundial com a Federació i no persegueix cap finalitat de lucre.

D’acord amb el grau de desenvolupament i creixement de MSG a cada país, i amb la finalitat de facilitar el desenvolupament dels objectius en la seva relació amb el medi, els Equips tendeixen a obtenir la seva identitat jurídica com “associació civil sense finalitats de lucre” (o figura semblant segons la normativa de cada país).

Els estatuts o cartes organitzatives d’aquestes associacions reflectiran una orgànica i uns principis idèntics als plantejats, a nivell mundial, en els materials organitzatius oficials.

1) Veure definició de “Guerra” a: Diccionario Humanista. Obras Completas, Vol. II, Plaza y Valdés, 2002, Silo